TORRENT DE RIBATALLADA

Neix en un indret amb ribes tallades i alteroses

Rep aquest nom el torrent fruit de la unió dels de Guinard i de Gotelles. Transcorre des de sota la masia de Ribatallada fins al Ripoll. L’últim tram limita els termes municipals de Castellar del Vallès i Sabadell.

Torrent de Ribatallada. Foto: Lluís Fernàndez

Juntament amb el de Colobrers, el torrent de Ribatallada és un dels indrets més rics i més ben conservats de tot el rodal de Sabadell. La vegetació variada, exuberant i poc degradada de Ribatallada és un tresor extraordinari que hauríem de fer els possibles per llegar-lo intacte a les generacions futures. Hi trobem bosc d’alzinar, combinat amb roures, i arbres de ribera com ara pollancres, àlbers, avellaners i salzes, sobretot al vessant obac. Al vessant solell, ben contrastat, hi predomina la pineda. Al tram final també hi ha plàtans plantats. A més, la vegetació de bardissa hi té una espectacular preponderància, amb esbarzers, heures, roldor, arítjol, gavarreres, arç blanc, vidalba, aranyoners… Aquestes espècies troben a Ribatallada la humitat i la llum necessàries per configurar una vegetació molt espessa de plantes enfiladisses i punxents.

L’aigua de Ribatallada ha estat molt apreciada pels sabadellencs durant una colla anys. Això es deu al fet que al segle XIX es va construir una xarxa de mines subterrànies i un pantà aprofitant l’abundància d’aigua de l’aqüífer que hi ha al subsòl del torrent. D’aquesta manera es podia subministrar aigua a la ciutat. Actualment la Companyia d’Aigües de Sabadell continua sent propietària de tot aquest conjunt patrimonial de conduccions que, amb l’arribada d’aigua del Llobregat, va deixar d’estar connectat a la xarxa de consum domèstic.

Vegeu el torrent de Ribatallada a la Viquipèdia.

POU DE GLAÇ DE RIBATALLADA

De quan no hi havia neveres

Pou de glaç de Ribatallada. Foto: Lluís Fernàndez

A Ribatallada encara hi ha dos pous de glaç. Daten de la primera meitat del segle XVIII. Són estructures construïdes sota terra, aprofitant l’aïllament que ofereix el subsòl, amb la finalitat de conservar en blocs ben tallats el glaç fabricat en basses properes durant l’hivern i així poder-lo vendre a l’estiu a hospitals i a cases benestants.

El pou més proper a la casa fa 7,60 m de diàmetre i 9,40 m de fondària. És cobert per una volta rebaixada, part de la qual queda integrada dins de construccions. L’altre pou, situat més avall, fora del camí, té un diàmetre de 7,16 m i una fondària de 10,50 m. La coberta és una volta hemisfèrica rebaixada. Sembla que també el van utilitzar com a dipòsit d’aigua.

PANTÀ DE RIBATALLADA

Subministrà aigua a la ciutat entre 1895 i 1962

Pantà de Ribatallada. Foto: Joan Canudas, 1962

Fou construït el 1895, sota mateix de la masia castell de Ribatallada. Tenia una capacitat de 10.000 m³ i s’alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir del 1901 també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d’aigua a la ciutat, fins que els aiguats de 1962 el van inutilitzar. Estava format per un mur de contenció que retenia l’aigua i una comporta de ferro que permetia regular-ne la sortida cap a l’antiga mina de Ribatallada.

MASIA CASTELL DE RIBATALLADA

Encimbellada dalt d’un turó

Masia del terme de Castellar del Vallès i parròquia de Sant Julià d’altura. El lloc és documentat l’any 1060 i el castell, l’any 1080. L’any 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el donà en feu al senescal Guillem Ramon. L’any 1310 Gastó de Montcada establí el castell als Clasquerí, senyors de Castellar del Vallès. A la segona meitat del segle xiv hi tenien drets els Pera de Ribatallada, els Togores (emparentats amb els anteriors) i els Clasquerí. Al final del segle xiv ja es parla del mas de Ribatallada i d’una família pagesa cognominada Ribatallada. Per tot plegat, encara avui els historiadors no saben del cert si aquesta edificació era un castell, una masia o una casa fortificada, perquè el castell també podia haver estat on hi ha les restes dites de la Moreria.

Masia castell de Ribatallada. Foto: Lluís Fernàndez

La masia i la família Ribatallada van tenir continuïtat des de les primeres referències documentals del segle xiv fins a l’any 1802, en què morí solter el darrer hereu Ribatallada. En el decurs d’aquests 600 anys diverses línies cabaleres Ribatallada han continuat fins als nostres dies a Castellar del Vallès o a Sant Cugat, on ha quedat com a nom de la rambla. L’any 1653 consta que la casa tenia capella pròpia dedicada a sant Ramon. Al segle xviii es comencen a aprofitar les aigües del lloc i es construeixen dos pous de glaç.

Després de la mort del darrer hereu Ribatallada, la propietat passà al renebot Miquel Juliana Torres, important propietari de Castellar. La incorporació del patrimoni Ribatallada va proporcionar encara més ascendència social a la família, fins al punt que tingueren pretensions de noblesa i van arribar a falsificar els seus orígens pagesos. L’any 1879 Ignasi Juliana de Ribatallada i Albert va vendre la finca a la Societat de Propietaris de la Mina d’Aigües de Sabadell per 11.250 duros. La propietat tenia llavors 74 ha d’extensió –dedicades majoritàriament a vinya–, la masia i els dos pous de glaç.