MASIA CASTELL DE RIBATALLADA

Encimbellada dalt d’un turó

Masia del terme de Castellar del Vallès i parròquia de Sant Julià d’altura. El lloc és documentat l’any 1060 i el castell, l’any 1080. L’any 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el donà en feu al senescal Guillem Ramon. L’any 1310 Gastó de Montcada establí el castell als Clasquerí, senyors de Castellar del Vallès. A la segona meitat del segle xiv hi tenien drets els Pera de Ribatallada, els Togores (emparentats amb els anteriors) i els Clasquerí. Al final del segle xiv ja es parla del mas de Ribatallada i d’una família pagesa cognominada Ribatallada. Per tot plegat, encara avui els historiadors no saben del cert si aquesta edificació era un castell, una masia o una casa fortificada, perquè el castell també podia haver estat on hi ha les restes dites de la Moreria.

Masia castell de Ribatallada. Foto: Lluís Fernàndez

La masia i la família Ribatallada van tenir continuïtat des de les primeres referències documentals del segle xiv fins a l’any 1802, en què morí solter el darrer hereu Ribatallada. En el decurs d’aquests 600 anys diverses línies cabaleres Ribatallada han continuat fins als nostres dies a Castellar del Vallès o a Sant Cugat, on ha quedat com a nom de la rambla. L’any 1653 consta que la casa tenia capella pròpia dedicada a sant Ramon. Al segle xviii es comencen a aprofitar les aigües del lloc i es construeixen dos pous de glaç.

Després de la mort del darrer hereu Ribatallada, la propietat passà al renebot Miquel Juliana Torres, important propietari de Castellar. La incorporació del patrimoni Ribatallada va proporcionar encara més ascendència social a la família, fins al punt que tingueren pretensions de noblesa i van arribar a falsificar els seus orígens pagesos. L’any 1879 Ignasi Juliana de Ribatallada i Albert va vendre la finca a la Societat de Propietaris de la Mina d’Aigües de Sabadell per 11.250 duros. La propietat tenia llavors 74 ha d’extensió –dedicades majoritàriament a vinya–, la masia i els dos pous de glaç.

MUSEU DE CAN DEU

Seu del Museu d’Eines del Camp

Masia de Can Deu. Fotos: Lluís Fernàndez

L’any 1964, la Caixa d’Estalvis de Sabadell comprà Can Deu als descendents dels Mornau, els germans Josep Lluís i Josepa de Nadal, per establir-hi el Museu d’Eines del Camp. Però antigament es coneixia com mas Sallent, part de les terres del qual –les de la dreta del Ripoll, prop de Can Pagès– apareixen citades en documents del segle xi, pertanyents el monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas i la família Sallent són documentats des de principis del segle xiv. Entre els descendents de la casa hi haurà notaris i fills cabalers. Can Sallent de Castellar del Vallès deu el seu nom al maridatge de la pubilla Gili amb un fill cabaler del mas Sallent l’any 1480.

El mas Sallent va tenir un període d’expansió entre les segles xiv al xvi. A principis del xvii aquesta bonança s’acabà. La mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la casa en una situació crítica. Hi quedà només una filla, Isabel, que es casà amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines. La filla del matrimoni, Isabel Deu i Sallent, l’any 1673 hagué de vendre el mas i el molí a Josep de Ferrer i Vinyals de la Torre, noble barceloní, “oïdor” de la Reial Audiència de Catalunya. El fill d’aquest, Manuel de Ferrer i Sitges, amplià la propietat, tot i que pel fet de ser austriacista va veure segrestats els seus béns per ordre del rei borbó Felip V. L’any 1776 Can Deu era venut en encant públic per voluntat de la propietària, Mariana de Ferrer. La compradora fou Anna Maria Derrer per 22.500 lliures catalanes. En mans de la nova propietària i dels seus descendents, els Amat i els Mornau, es va construir el molí (dit d’en Mornau), s’amplià la casa i augmentaren els establiments de rabassa morta de vinya.