TURÓ D’ARRAONA

Emplaçament del castell d’Arraona

Turó d’Arraona. Foto: Lluís Fernàndez

En aquest esperó de terreny entre els rius Ripoll i Tort s’aixecava el castell d’Arraona, que va ser un dels elements fundacionals del que ara és el municipi de Sabadell. L’edificació devia ser senzilla i ha deixat molt poques restes arqueològiques. El castell apareix documentat per primera vegada l’any 1049, tot i que el terme d’Arraone s’esmenta ja a mitjan segle X. Era l’enclavament dels poders feudals delegats del comte de Barcelona en aquesta zona del Vallès. Els senyors d’Arraona tenien el domini sobre terres, béns i persones i van ser els promotors del mercat de Sabadell, que va esdevenir el nucli originari de la ciutat actual. A partir del segle XIV, el castell va formar part del patrimoni reial i progressivament va anar perdent importància davant la creixent vila de Sabadell. Al segle XVIII ja estava derruït i gairebé oblidat del tot.

TERRASSA FLUVIAL

Terme geològic, visible al Ripoll

Els plans d’Arraona i l’horta d’Arraona, dues terrasses fluvials. Foto: C. P.

En geologia, les terrasses són els graons que hi pot haver al costat d’un riu, provocats per l’erosió al llarg de milers d’anys. En un moment remot, l’aigua va començar a passar per una superfície molt ampla, tot fent esses generoses. Amb el pas dels mil·lennis, i sobretot a causa d’un refredament del clima i per tant d’una baixada del nivell del mar, el riu es va anar enfonsant progressivament cap al centre i va abandonar terreny al costat, que ara queda per sobre de l’aigua però per sota del marge més alt. Aquests pisos intermedis s’anomenen terrasses.

En diversos indrets del Ripoll es poden observar quatre graons diferents. És el cas, per exemple, de la vista del costat esquerre de la Caseta de les Aigües. El primer graó seria el sòl del Taulí, el segon equivaldria al terreny pla del costat superior esquerre de la Caseta, una altra terrassa coincidiria aproximadament amb el camí que hi porta i la darrera és el llit actual del riu.

Les terrasses formades a la plana al·luvial del quaternari han esdevingut un terreny pla i ric en sediments i minerals. Com que queden arrecerades en els meandres, són espais protegits de les fortes avingudes d’aigua i es consideren molt aptes per al conreu.