Abans principalment hi anaven a buscar aigua els treballadors del molí, però d’uns anys ençà més aviat ho fan els habitants del barri de Can Deu. Una paret de totxos tapa la boca de la mina. Davant hi ha un mur adossat que serveix de banc. El doll de la deu és abundant i surt d’un broc de ferro.
El fet d’estar situada a mitja costa de Can Deu permet una bona vista del molí d’en Mornau. Tanmateix, l’entorn podria estar en més bones condicions.
Font del Corró (desapareguda). Foto: Lluís Fernàndez
Aquesta font va desaparèixer just després de publicar el llibre Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell, a la primavera del 2004. Consistia en un tub d’uralita d’on sortia aigua força abundosa, canalitzada per un reguerot. Alguns hortolans l’aprofitaven ocasionalment per regar. El nom provenia del fet que, uns quants anys abans, al costat de la font hi havia un corró de pedra dels que servien per batre a les eres. Del camí estant se’n veia la pica.
Font de la Teula. Foto: Lluís Fernàndez
Font de molta anomenada, arranjada per una escola taller municipal l’any 1993. El cos central de la deu, que té dos brocs, llueix una teula a manera de barret, col·locada per tal de fer honor al seu nom. Abans dels aiguats del 1962, davant de la font hi havia un gorg on es banyava el jovent. A la dècada del 1930, la secció de cultura física de l’Agrupació Excursionista Terra i Mar s’aplegava als plans de sobre la font per practicar exercicis de gimnàstica, que llavors eren una novetat.
Font dels Plàtans. Foto: Lluís Fernàndez
La font dels Plàtans i el mur d’on brolla es van construir després dels aiguats del 1962 per sostenir el camí del Rieral. És, per tant, una deu moderna, que recull aigua de les filtracions de les mines que la Companyia d’Aigües de Sabadell té al torrent de Ribatallada. A la mateixa paret de formigó també raja l’aigua del torrent i, quan n’hi ha molta, sobreïx per dalt. Soterrada, hi ha la sèquia que rega l’horta de la Font dels Plàtans i que arriba fins al molí d’en Mornau.
Font del Suro. Foto: Lluís Fernàndez
La font del Suro recull diversos escorrims d’aigua que procedeixen de la font dels Capellans, com també del torrent que hi va a parar. De fet, aquesta deu és de construcció molt recent. Fins fa poc la font del Suro era uns metres més avall, també a l’esquerra del camí, just abans d’arribar al revolt següent, el de les alzines sureres. Val a dir que la presència d’aquestes sureres és del tot excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat silícic.
Font dels Capellans. Foto Lluís Fernàndez
Al segle XVIII ja se l’anomenava així. Recull l’aigua del torrent dels Capellans, afluent del de Ribatallada. Dins l’arcada hi ha una portella que dóna pas a la mina. Avui és propietat de la Companyia d’Aigües de Sabadell i continua sent molt visitada.
Amics del Ripoll 