Rentador de llana del 1915
Els grans productors de llana espanyols van fundar La Lanera Española, SA per poder vendre llana ja sortejada, desgreixada i pentinada als industrials catalans. El rei Alfons XIII i molts nobles n’eren accionistes, i l’arquitectura de l’edifici va voler traduir-ho en un aspecte exterior de dignitat elaborada. El projecte dels edificis i l’organització de la producció van encarregar-se a enginyers belgues; belgues eren també els encarregats de les diferents seccions quan la fàbrica va començar de funcionar.
El volum principal té dues parts diferenciades, tractades, però, amb el mateix maó ceràmic i amb un nivell de detall semblant.
El bloc del sud, sobre la carretera, constitueix la façana principal i contenia les oficines i dos habitatges. Juntament amb el jardí triangular del davant, i el volum cilíndric immediat a l’entrada de la tanca, organitzava l’accés de representació.
La Llanera. Foto: Lluís Fernàndez
Al nord, la part productiva tenia una organització molt travada: els espais de treball es disposaven en dues plantes, amb una línia de pilars cada tres metres i mig a baix, i cada set metres a dalt. La planta superior s’il·luminava gràcies a les obertures de la teulada de dent de serra, i deixava un pati allargat al mig que arribava fins a baix: aquest pati convertia l’espai interior, a tots dos nivells, en dues naus paral·leles de quinze metres d’amplada, i resolia l’entrada de llum natural al mig de la planta baixa.
La caldera i la màquina de vapor es situaven en un volum sobre la façana est, molt enrere respecte de la façana principal; el projecte preveia la construcció futura d’un edifici simètric al principal que havia de centrar aquesta sala de calderes.
Va construir-se també, a l’altre costat de la carretera i cap al pont, un edifici d’habitatges per als encarregats, de dues plantes i amb accés per corredor sobre un pati central, avui desaparegut.
Amics del Ripoll 