ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ D’ALTURA

El campanar ens mostra elements dels segles XI al XVIII

Sant Julià és un vell territori de quan el país era administrat per parròquies. Malgrat que les primeres notícies que en coneixem són del segle xi, tots els indicis ens parlen d’una ocupació molt anterior. Entre els segles XI i XIV depenia del castell de Ribatallada i fins i tot podria ser que hagués estat la capella del castell. Tanmateix, al segle XIV Sant Julià passà a dependre del castell de Terrassa.

Sant Julià d’Altura. Foto: Lluís Fernàndez

La parròquia de Sant Julià formava part de la Universitat Forana de Sant Pere de Terrassa, que era independent de la ciutat de Terrassa des del segle xvi. Ara fa cent anys, el 1904, Terrassa i Sabadell es van repartir aquest territori quan va desaparèixer el poble de Sant Pere. Les crisis del món rural dels segles xvii a xix van sentenciar, tot i que amb petites revifalles, l’activitat parroquial. A mitjan segle xx, com a parròquia va començar a pertànyer al barri de Ca n’Oriac.

S’hi van fer obres importants el 1611, quan, seguint les premisses del Concili contrareformista de Trento, es va construir l’ampli edifici actual, d’estil renaixentista, encara que avui es presenta molt modificat a causa de l’incendi que va sofrir al començament de la Guerra Civil del 1936. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular, desenvolupada entre dos cossos verticals, el campanar a ponent i la cúpula del presbiteri a llevant, que ens dóna la imatge característica d’aquest conjunt.

L’edifici és en general una construcció de l’inici del segle XVII, tot i que conserva restes de l’xi al mur de tramuntana. El campanar ens en dóna una cronologia completa, que va des del segle xi –quan era un campanar de paret–, passant pels segles XIII i XV –quan es va transformar en una torre–, fins a l’ampliació octavada del final del segle XVII.

Vegeu l’església de Sant Julià d’Altura a la Viquipèdia.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE VERDERS

Originària d’Osona i traslladada a Sabadell

Sant Vicenç de Verders. Foto: Lluís Fernàndez

Sant Vicenç de Verders és un bon exemple de capella rural romànica del segle xi. Fou construïda al sud de Santa Maria de Corcó, al costat del mas Verders, en un indret que avui resta negat per les aigües del pantà de Sau. L’anomenaven també Sant Vicenç Sarriera.

Durant el curs 1973-74, aprofitant el baix nivell de les aigües del pantà després d’una gran sequera, la van traslladar al bosc de Can Deu per poder-la conservar. Malgrat que algú afirma que la van desmuntar i tornar a bastir pedra per pedra, sembla que de bona voluntat no en faltava, però que la part inferior dels murs s’ha quedat a Osona i que no tots els carreus són els originals.

Té una sola nau amb volta de canó i un absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes damunt d’una finestra central de doble esqueixada. La porta principal i la lateral tenen un arc de mig punt. Avui tota la teulada és de lloses, tot i que abans només n’hi havia a l’absis.