Un dels molins més recents del terme
Molí d’en Galí. Foto: Lluís Fernàndez
El d’en Galí és un dels molins més moderns del tram sabadellenc del Ripoll. Va ser construït entre el 1774 i el 1775 per Ignasi i Francesc Galí, pare i fill, fabricants de draps de Terrassa, després de molts conflictes per l’oposició que hi presentaren altres usuaris de l’aigua del riu, com ara els propietaris dels molins d’en Font i de l’Amat. Finalment el molí es construí, amb un únic salt d’aigua i amb dos batans destinats a netejar i enfortir draps de llana. L’any 1864 tenia una roda de 30 pams de diàmetre i 10 pams d’ample, que feia una força de 20 CV i ja movia maquinària tèxtil. El 1895 hi havia una màquina de vapor de 24 CV. Actualment, l’edifici acull una empresa en ple funcionament i del mecanisme del molí ja no en queda res, només les estructures de les sèquies i les mines que hi conduïen l’aigua.
L’edifici d’en Galí es construí arran d’un molí anterior i avui desaparegut. Es tracta del d’en Sallent, vinculat al mas Sallent (actualment Can Deu), del final del segle xiii i que sempre es dedicà a moldre farina. Tingué dues moles i hi hagué un noc o batà. A partir del 1800 se’n perd la pista i sembla que es va anar enrunant progressivament. Es trobava al sud-est del molí d’en Galí, entre aquest edifici i el riu Ripoll. Allà podrien quedar encara algunes restes soterrades de la sèquia i la bassa.
Ambdós molins són exemples característics de dues èpoques i dues dedicacions diferents. D’una banda, el molí d’en Sallent, d’origen medieval, era fariner i vinculat a un mas. Molí i mas formaven part del domini d’uns senyors feudals que els establien a canvi de censos als pagesos que hi vivien i treballaven. D’altra banda, el molí d’en Galí és una construcció del final del segle xviii que es pot considerar ja industrial, feta per uns fabricants del tèxtil.
