MUSEU DE CAN DEU

Seu del Museu d’Eines del Camp

Masia de Can Deu. Fotos: Lluís Fernàndez

L’any 1964, la Caixa d’Estalvis de Sabadell comprà Can Deu als descendents dels Mornau, els germans Josep Lluís i Josepa de Nadal, per establir-hi el Museu d’Eines del Camp. Però antigament es coneixia com mas Sallent, part de les terres del qual –les de la dreta del Ripoll, prop de Can Pagès– apareixen citades en documents del segle xi, pertanyents el monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas i la família Sallent són documentats des de principis del segle xiv. Entre els descendents de la casa hi haurà notaris i fills cabalers. Can Sallent de Castellar del Vallès deu el seu nom al maridatge de la pubilla Gili amb un fill cabaler del mas Sallent l’any 1480.

El mas Sallent va tenir un període d’expansió entre les segles xiv al xvi. A principis del xvii aquesta bonança s’acabà. La mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la casa en una situació crítica. Hi quedà només una filla, Isabel, que es casà amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines. La filla del matrimoni, Isabel Deu i Sallent, l’any 1673 hagué de vendre el mas i el molí a Josep de Ferrer i Vinyals de la Torre, noble barceloní, “oïdor” de la Reial Audiència de Catalunya. El fill d’aquest, Manuel de Ferrer i Sitges, amplià la propietat, tot i que pel fet de ser austriacista va veure segrestats els seus béns per ordre del rei borbó Felip V. L’any 1776 Can Deu era venut en encant públic per voluntat de la propietària, Mariana de Ferrer. La compradora fou Anna Maria Derrer per 22.500 lliures catalanes. En mans de la nova propietària i dels seus descendents, els Amat i els Mornau, es va construir el molí (dit d’en Mornau), s’amplià la casa i augmentaren els establiments de rabassa morta de vinya.